ARTICLES
A càrrec de Jesús F. Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
Cada página un alè
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
Seguim amb Tristany i Isolda.
11
“Psalle et Sille”
Avui, per recordar els silencis que segueixen als Acords de Tristany. Silencis amb “calderó”, o “fermata”, un signe que perllonga el so, o el silenci, a gust del Director, únic músic aquest, fixeu-vos, que interpreta en silenci, només gestualment. Silencis els dels primers compassos de la partitura de Tristany i Isolda. Per a entrar en matèria, per a crear un “clímax” per a reflexionar, per a interioritzar el que ja està passant i passarà després. Silencis, espais entre dos músiques.
A càrrec de Marc Fargas, informàtic i soci del Club Wagner.
L’any 1898, George Bernard Shaw va publicar The Perfect Wagnerite amb la voluntat d’ajudar a comprendre L’Anell del Nibelung de Richard Wagner. L’Associació d’Amics del Liceu en va presentar una traducció al català, a càrrec d’Eugeni Bou, l’any 2004.
En aquesta —i en futures— newsletters aproparem als socis del Club Wagner el contingut d’aquesta obra.
Comencem amb el capítol que segueix a la descripció de L’Or del Rin: «El Wagner revolucionari»:
https://www.clubwagner.cat/images/Newsletters/EL%20WAGNER%20REVOLUCIONARI-George_Bernard_Shaw_El_Perfecte_Wangerista%20PER%20LA%20NL%20DE%20GENER%202026%20-%20MARC%20FARGAS.pdf
A càrrec de Sílvia Pujalte, directora artística de la Schubertíada.
Els Wagner i els Wesendonck es van conèixer a Zúric el 1852. Richard i Minna Wagner s'hi estaven de no feia gaire; el fracàs de la revolució de Dresden el 1849 els havia empès a l'exili, primer a París i després a la ciutat suïssa. Otto i Mathilde Wesendonck, per la seva banda, també acabaven d'arribar-hi des de Nova York, on el ric empresari tenia negocis. De seguida es van avenir, i no va passar gaire temps fins que Otto va esdevenir mecenes d'un Wagner sempre curt de diners, que en aquell moment, després de l'estrena de Lohengrin –que havia hagut de deixar en mans de Franz Liszt–, treballava en una obra tan complexa com L'anell del nibelung. La relació entre totes dues parelles va anar afiançant-se fins al punt que els Wagner es van instal·lar l'abril de 1857 en una caseta de la nova finca dels Wesendonck, que anirien a viure a la casa principal a l'agost.
A càrrec de Judith Vives Bellalta, periodista i sòcia del Club Wagner
Els cinèfils wagnerians segurament coneixen el vincle directe entre Tristan i Isolda i la pel·lícula Vértigo, d’Alfred Hitchcock. Però potser és menys sabut que el drama wagnerià apareix de manera diversa en altres films del mestre del suspens.
A Vértigo (1958), curiosament, no hi sona mai música de Wagner, però resulta més que evident que el seu drama musical hi és present. Bernard Herrmann, compositor habitual de Hitchcock, va construir una banda sonora que rememora i capta l’essència del mite wagnerià, elements que també es troben en la història que Hitchcock ens explica.
La pel·lícula narra la història d’un home obsessionat fins a extrems malaltissos. James Stewart interpreta Scottie, un detectiu retirat amb un trauma causat pel vertigen, que rep l’encàrrec de seguir la dona d’un amic seu. Així és com s’enamora de Madeleine. Quan la perd, intenta reconstruir-la en una altra persona. Quan aquesta reconstrucció culmina, es produeix una escena d’amor en la qual sona un tema musical amb reminiscències de Tristan i Isolda, que descriu l’obsessió amorosa i la tragèdia que defineix tota la trama.
A càrrec de Jesús F. Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
Cada página un alè
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES
Un acord dissonant de quatre notes que provocarà una revolució en la música i milers de pàgines per intentar desxifrar la seva naturalesa armònica, la tensió que provocarà en l’oient i la profunda emoció resultant d’aquesta història. No puc imaginar què hauria passat si Wagner no hagués resolt, al final, aquesta dissonància.
Un acord, quatre notes, mil pàgines i 10 apunts a la recerca de fonts, de trets i de rastres de Tristany i Isolda, com breu guió per reflexionar, per llegir, per escoltar, per veure, i per resoldre algun enigma.