ARTICLES
A càrrec de Jesús F. Labarías, advocat i soci del Club Wagner.
“Every page a pulse”
Cada página un alè
E.Dickinson
UN ACORD, QUATRE NOTES, MIL PÀGINES (II)
12
“Vela blanca, vela negra, vela vermella.
¿vela falsa?.”
De nou Anne Carson en un llibre la portada del qual acompanya aquest apunt, amb una presentació de l'editor curta, clara, precisa, contundent, però d'una injusta sobrietat: "va néixer al Canadà i es guanya la vida ensenyant grec antic".
Però en fi, l'important és que aquest cop Anne Carson escriu sobre 'Tristany i Isolda', a propòsit d'un poema de Paul Celan (algun dia escriuré una nota sobre un altre poema seu, "Todesfugue", Fuga de la Mort, ple de música) i que lliga, després, amb un altre de vint-i-cinc segles abans de Simònides de Ceos.
El passat 29 de gener de 2026, i coincidint amb la representació de la nova producció de 'Tristan und Isolde' al Liceu, el Periódico de Cataluña va entrevistar el nostre president, Manel Bertran. Podeu accedir-hi a través del següent enllaç:
Ekaterina Gubanova: "Wagner em va trobar a mi, més que jo vaig trobar Wagner"
Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 22.1.26
Realitzada per Glòria Gutiérrez i Joan Pareja, amb la coordinació de Núria Sancho.
Ens trobem amb el Pol Avinyó, que ens condueix a una saleta del passadís de Platea, on ens espera Ekaterina Gubanova. Agraïm la seva disponibilitat, i acordem que l’entrevista podrà durar uns 20 minuts. L’entrevista es porta a terme en anglès.
A càrrec d'Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
La sèrie d’estudis relacionats amb les versions de les obres de Wagner arriba en aquest cas als Mestres cantaires de Nuremberg, obra la qual va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic l’any 1868.
A càrrec de Roger Fontcuberta, soci del Club Wagner.
És habitual en converses amb melòmans i amb aficionats, quan es parla de Mahler, la pregunta: per què no va escriure cap òpera?.
La paradoxa d'un gran director d'òperes que basa la seva vida professional precisament en aquest gènere i la mancança de cap obra operística, resulta una mica sorprenent. En cap assaig o biografia he trobat una raó explícita on Mahler doni cap motiu per aquest fet (ni per cap altra, ja que també ens podríem preguntar per què no es va dedicar a escriure concerts o quartets de corda, ja posats).
Però es que l’òpera era la seva vida , el seu dia a dia. I no precisament a qualsevol lloc: A l’Òpera de Viena.
Llavors, per què no va escriure mai una òpera?.