ARTICLES
A càrrec d’Alfonso Lombana Sánchez, doctor en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, humanista, secretari de l’Asociación Wagneriana de Madrid i soci del Club Wagner.
Tot i que les òperes de Richard Wagner tenen una durada considerable, no és gaire habitual que es representin amb talls de rellevància notable. És veritat que, en un cert sentit, es podria considerar que la versió parisenca de Tannhäuser presenta un tall al concurs de cant (Acte II) o que el comiat de Lohengrin (Acte III) no s’interpreta mai complet. En aquests casos, però, es tracta de talls que Wagner mateix va aprovar i publicar en les versions de les partitures. És a dir, amb l’excepció de Rienzi o de Tristany, obra la qual tractarem a continuació, no trobem partitures de Wagner “generalment” tallades.
La discussió, en qualsevol cas, es manté oberta, especialment quan es tracta de Richard Wagner.
A càrrec de Jordi Vall, soci del Club Wagner.
Des de la seva primera representació al Liceu, Tristan und Isolde ha ocupat un lloc central en la tradició wagneriana del teatre. Fidel als criteris artístics de cada època, l’obra s’ha anat representant amb diferents repartiments, directors i posades en escena, que reflecteixen tant l’evolució del gust musical com la història mateixa del Liceu.
A continuació, pots consultar el llistat complet de totes les funcions de Tristan und Isolde representades al Gran Teatre del Liceu, segons la informació recollida als Annals del Gran Teatre del Liceu. El document ofereix una visió ordenada i rigorosa d’aquest recorregut històric, pensada com a eina de consulta i de memòria per a tots els wagnerians:
A càrrec de Josep Mallol, matemàtic i soci del Club Wagner.
Tristan und Isolde és una obra central per comprendre l’estètica i el pensament musical de Wagner. Els diàlegs contenen formulacions que sintetitzen conceptes recurrents en la seva obra: el conflicte entre consciència i desig, la dissolució del subjecte, la funció redemptora de la mort i la tensió entre els mons diürn i nocturn. Paral·lelament, diversos testimonis literaris i crítics ajuden a situar l’òpera en el seu context històric, mitològic i musical.
A continuació es presenten alguns fragments significatius dels tres actes, així com textos clau que n’amplien la interpretació.
Reflexions sobre Tristan und Isolde, per Santiago Serrate, director d’orquestra, professor i vice president del Club Wagner.
Escriure unes reflexions sobre Tristan und Isolde del nostre admirat Richard Wagner, és una tasca apassionant i que hem de passar per el tamís de la raó, com diria Plató.
El que desitjo és compartir-vos les meves vivències com a músic, quan he tingut la sort de poder tindre en les meves mans una partitura d’una intensitat quasi inaguantable per a un ésser humà.
A càrrec de Jordi Vall, soci del Club Wagner.
'Tristan und Isolde’ és una de les obres capitals de Richard Wagner i un punt d’inflexió en la història de la música occidental. Estrenada el 1865, l’òpera aprofundeix en el mite medieval de l’amor impossible entre Tristany i Isolda però el transforma en una exploració radical del desig, la transcendència i els límits de l’experiència humana. Amb un llenguatge harmònic innovador —encapçalat pel famós “acord de Tristany”— i una densitat emocional única, l’obra obre les portes a la modernitat musical i continua fascinant intèrprets, crítics i públic d’arreu del món.
De cara a la propera producció que podrem veure al Liceu, hem reunit una selecció de vídeos i recursos que ajuden a entendre l’argument, el context musical, el significat dels leitmotivs i la revolució que va suposar aquesta òpera: