L’acte, organitzat pels Amics de l’Òpera de Girona, va ser presentat per Joan Manel Barceló, qui va destacar la tradició wagneriana de Barcelona. I per això convidàvem a un representant genuí d’aquesta tradició. Que l’apropament a l’hora s’havia organitzat, com és habitual en aquests casos, donat que a final de mes un contingent de gironins es traslladarà, en tren, a Madrid, per a veure aquesta obra al Teatro Real.
En relació al conferenciant, Manel Bertran Mariné, es va destacar la seva trajectòria operística, com a patró del Conservatori del Liceu, formant part de la Junta dels Amics de l’Òpera del Liceu i com a promotor i primer president del Club Wagner de Barcelona (fundat el 2018). Recalcarem aquí, finalment, que el Sr. Bertran és un promotor de les obres d’art que versen sobre tema operístic, singularment sobre tema wagnerià.
La conferència va començar situant el context en què van néixer els Mestres, estrenada el 1868. L’òpera va ser composada en un moment complex en la vida de Wagner. Tot i que ja comptava amb la protecció de Lluís II de Baviera. La seva darrera òpera estrenada, Tristany i Isolda, havia esta considerada molt complicada d’interpretar, de manera que “Mestres cantaires” va agafar una forma més a l’abast dels intèrprets, encara que ja en l’estil propi del saxó. Fou una creació que es situa com a parèntesi en el procés de producció de la gran Tetralogia.
Bertran va oferir un apropament a la manera de composar de Wagner. Aquest entenia que el mer formalisme de l’òpera italiana no tenia prou interès. De fet, l’alemany va defugir la denominació d’òpera i preferí considerar que ell componia com a drames, obres que pretenen aportar un contingut, a part de belles melodies. Com que volia crear obres universals, que transcendissin el temps, Wagner va crear arguments generalment basats en mites. De fet, Els Mestres resulta una mica una excepció, donat que adopta un tema pròpiament històric, que gafa forma de drama de la vida quotidiana, amb els seus tocs d’humor. L’autor es caracteritza també per escriure ell mateix els textos del llibret i per usar el leitmotiv, els temes musicals conductors, que identifiquen personatges, idees, objectes,.
Els Mestres cantaires va voler ser un homenatge a JS: Bach, de tal manera que ja des de l’obertura la música té un caire molt dens, amb forma de diversitat de motius melòdics que s’entreteixeixen, tal com usava el mestre barroc amb el seu contrapunt. Com és habitual en Wagner, cal copsar l’obra com un tot musical en el que cal seguir el teixit orquestral dins del que la veu passa a ser un instrument més.
Bertran va resumir l’argument de l’obra, basada en la rememoració d’un personatge històric, el sabater i poeta Hans Sachs, i la tradició d’algunes contrades alemanyes de celebrar certàmens de cant. En la nostra història es combinarà el seny, el prestigi musical i la generositat de Sachs que, com a protector d’Eva, l’heroïna de la narració i apreciant la capacitat d’innovació musical del jove Walter, maldarà per facilitar que el certamen anual de cant sigui guanyat per aquest jove intèrpret, enamorat d’Eva, que el correpon. El triomf de Walter és important perquè el pare de la noia, el mestre orfebre Pogner, ofereix en matrimoni la seva filla, Eva, al guanyador del concurs de cant. El principal perill per al feliç aparellament d’Eva i Walter, vindrà de part de l’ambiciós, intrigant i fatxenda funcionari municipal Beckemesser. El principal problema que té Walter és que la seva música, innovadora, no és entesa, al principi, pels mestres artesans i el poble de Nuremberg. Hans Sachs, amb el seu prestigi i bones maneres, ajudarà Walter a ser reconegut pel públic del concurs.
El conferenciant va continuar la segona part de la seva intervenció resseguint l’argument concret dels tres actes i destacant alguns moments, dramàticament i musical, rellevants. Per a il·lustrar l’obra es va utilitzar el DVD produït pel Festival de Bayreuth de l’any 1984, sota la direcció musical de Horst Stein. Les parts destacades van ser:
● 1r ACTE. Recomanable obertura que, donada la seva extensió i per manca de temps, no sa ser escoltada; es va passar a veure la presentació dels candidats al concurs de cant. També el fragment en què Walter interpreta una cançó per tal de ser admès al concurs, moment que és sabotejat per Beckmesser i incomprès per les innovacions de l’obra.
● Del 2n ACTE es va destacar el primer monòleg de Sachs i el complex concertant cap al fina de l’acte en què, cada vegada més personatges es sumen a una polèmica i guirigall en mig de la plaça del poble.
● El 3r ACTE és el més llarg, d’unes dues hores. Aquí es van destacar quatre framents: l’interludi orquestral de l’inici (que no es va poder escoltar); el segon monòleg de Hans Sachs; el quintet (que el conferenciant va lamentar no hi hagués temps a sentir, per la seva gran bellesa); i, la part conclusiva de l’obra, quan Walter interpreta la seva cançó guanyadora i com, posteriorment, és proclamant vencedor del certamen per Eva, el cor del poble i el mateix Sachs.
Els aplaudiments per part del públic assistents van agrair a Manel Bertran que, en una hora i mitja, oferís una síntesi integral d’una òpera que dura força més de quatre hores de música de gran bellesa i densitat.