El proper diumenge 25 de novembre, el Club Wagner ofereix als seus membres i simpatitzants el visionat de la pel.lícula Richard & Cosima, de Peter Patzak a les 19h.
Munich, 1865. El compositor Richard Wagner desferma un gran escàndol en mantenir un affaire amb Cosima, dona casada, filla del seu amic el compositor Franz Liszt. Otto Sander (Cassiel a El cielo sobre Berlín) interpreta amb convicció el protagonista. La pel.lícula compta amb una banda sonora il.lustre amb música de Wagner i Liszt i sota la direcció musical de Pierre Boulez.
El proper dilluns 12 de novembre gaudirem de la conferència del professor i crític Jaume Radigales sobre Les Valquíries al cinema a les 19h.
Des del seu naixement, el cinema ha comptat sempre amb acompanyament musical. I també des dels seus inicis, la música de Richard Wagner hi ha tingut un pes específic.
Un passatge com el que inicia el tercer acte de Die Walküre, conegut popularment com a "cavalcada de les valquíries", ha estat permanentment utilitzat en formats, gèneres, estils i temps cinematogràfics diferents i contrastats entre si. La sessió que us proposem analitza el contingut d'aquest fragment i proposa un seguit de visionats que permeten veure els significats que, en relació amb la música, tenen les imatges projectades.
Com sempre, preguem confirmació d'assistència a:
El Club Wagner neix amb l’objectiu de tornar a situar Barcelona en el mapa de les ciutats més wagnerianes del món. De fet, com tradicionalment ja ho havia estat, gràcies al grup wagnerià dels modernistes, amb Geroni Zanné traduint llibrets de Wagner i Felip Pedrell difonent la seva música, encara que Maragall ja s’havia manifestat com un decidit wagnerià –a banda de ser un mozartià aferrissat. Però Wagner també ha estat font d’inspiració per a Joaquim Pena, Joaquim Marsillach, Josep de Letamendi, Anna d’Ax (Nuria Sagnier), Rafael Moragas, Dalvador Dalí, Antoni Tàpies o Joan Brossa, entre molts d’altres. El 1912, Barcelona va ser la primera ciutat del món en interpretar Parsifal fora de Bayreuth, i l’orquestra del Festspielhaus ha visitat la ciutat en dues ocasions, el 1955 i el 2012, essent una absoluta excepció.
Tot plegat ens situa en un panorama únic. Però, continua sent Barcelona una ciutat wagneriana? És un dels plantejaments que es fa l’entitat, que respon afirmativament: era necessari omplir amb música i paraules un buit que havia regnat durant molts anys per retre homenatge al geni de la Gesamkunstwerk, l’”obra d’art total”, en un espai ideal per a la reflexió i l’audició. És per això que el Club ofereix, cada mes, activitats, conferències, trobades, xerrades, visionats d’òperes en exclusiva i documentals que són peces cabdals per entendre la figura i l’entorn de Wagner, així com els seus predecessors i hereus musicals.