caenfrdees
CWBCNLogoV1 negro 500
Des del cas de Harvey Weinstein al de Lluís Pasqual, les reivindicacions de drets en el món de l’espectacle han viscut recentment un punt àlgid, amb la creació de moviments com el #MeToo. El segon Fòrum Barcelona Clàssica, celebrat el passat 14 de novembre, al Club Wagner, va posar sobre la taula una qüestió candent: com s’ha de representar actualment una obra amb estereotips masclistes, racistes o homòfobs? S’han de seguir representant com sempre, o s’ha d’evitar d’alguna manera que l’obra segueixi perpetuant aquests prejudicis? Tot això es va discutir, no sense disparitat d’opinions, amb la moderació d’Aina Vega i la presència d’Elio RoncoMar Medinyà i Albert Ferrer Flamarich.

“L’art sempre és polític”, recorda Aina Vega, posant-nos en situació. Les edificacions i estàtues de les primeres societats organitzades de la història foren construïdes pel poder imperant. A l’Edat Mitjana l’església catòlica s’establí com a institució de poder, i era qui promovia les grans obres d’art. No és fins l’Edat Moderna que l’artista trenca amb el poder (recordem, per exemple, el Salon des Refusés de París el 1863).

Els nostres hàbits d’escolta han canviat, potser definitivament. El passat 24 d’octubre, al Club Wagner, el primer Fòrum Barcelona Clàssica va permetre obrir un espai d’intercanvi d’idees sobre l’educació, les institucions i el lloc de la música a la societat. Aina Vega, musicòloga i editora de Barcelona Clàssica, va moderar un debat amb la presència d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i ex director general de l’Auditori, i Jaume Radigales, crític musical i professor de la Universitat de Barcelona.
 

Dècades enrere, compràvem CD’s o vinils i en teníem uns quants a casa. Ara, podem tenir milers i milers d’àlbums de manera totalment gratuïta en un dispositiu que ens hi cap al palmell de la mà. Podem escoltar música a tot arreu i quan vulguem. Però això, generalment, no ens ha portat a conèixer-ne més varietat o a saber-la apreciar millor. Topem amb la música quasi a tot arreu, des del dentista fins al cinema. Jaume Radigales creu que vers tot l’entorn sorollós s’ha de partir del silenci si es vol una escolta autèntica. “En nom de la música hem de reivindicar el silenci, perquè la música ha de ser un fet excepcional”.

El proper dilluns 3 de desembre, el Club Wagner ofereix als seus membres i simpatitzants la conferència Nietzsche i Wagner, a càrrec del professor i filösof Xavier Vega a les 19h

La relació entre Richard Wagner i Friedrich Nietzsche ha estat una de les més fructíferes i alhora controvertides de la història. En els seus inicis, va propiciar l'escriptura de L'origen de la tragèdia, en què el filòsof argumentava que Wagner havia de tornar, en sòl alemany, la tragèdia grega en el seu estat més autèntic amb els seus "drames musicals". Però quan Wagner escriu el seu testament musical, Parsifal, i fa un tomb a l'espiritualitat del Sant Graal i rebla el clau de la saga artúrica, Nietzsche, que havia proclamat la "mort de Déu", el rebutja ferotgement.
 

Com sempre, preguem confirmació d'assistència a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. per anar ben organitzats.


ATENCIÓ!!! Canvi de data 3r Fòrum Barcelona Clàssica. Enlloc del dia 12 serà dimecres 5 a les 19h.

Aquest lloc web utilitza cookies